cratOR - Cendres d'un Món Perfecte (2014)

La satisfacción de presentar un disco como este es mayor aún por mi parte al unirme a la banda raices propias de la gente de la desembocadura de nuestro querido rio Ebro. Hijos de su delta y seguro influenciados por ese aura mágica que desprende, han gestado un álbum estelar.

Después de un disco tan potente como su anterior Males Llengües (2012), Cendres d'un Món Perfecte (L'Indi Music 2014) muestran unos cratOR sensiblemente más maduros y decididos, tanto a nivel compositivo como incluso estilístico.

La producción de Pep Sala (ex-SAU) parece menos manifiesta en este segundo trabajo ya que se desprenden en gran parte de la etiqueta de ser los herederos naturales de la legendaria banda de rock català. La herencia sigue vigente en temas como el hit que abre el disco y que a la vez le da nombre "Cendres d'un món perfecte", o en "No mereixo això", pero parece quedarse en la mera anécdota.

La trepidante "Zombies", un pepinazo en toda regla, marca el punto de inflexión en esta evolución rítmica del quinteto hacia sonidos más electropop, más bailables, como ocurrirá también en "Per no dir res".

Las guitarras se alzan protagonistas de la emocionante "Amic", con ese final épico que eriza el vello poniendo la guinda a otro tema sobresaliente.

Una de las sorpresas del álbum son esos toques de rock sinfónico rezumando por momentos aires setenteros de gente, salvando las distancias, como Yes o los primeros Génesis, en temas como "Perduts" y "Tornarem a respirar".

"Ja no canviaràs" es ochentera, es soul, es elegancia... hay que oírla para creerla, una maravilla con gran trabajo vocal a sus espaldas. "Què ens ha passat?" con esos sintes 80's y un estado de euforia que nos hace brincar como posesos a lo Eddy Van Halen con su mítica "Jump".

"Cowboys" no podría tener título más explícito al hacernos cabalgar desde su inicio sobre lomos de ritmos fronterizos.

Emulando el título del álbum no queremos recoger aún las cenizas de este mundo, que si no es <<perfecto>>, al menos con esta banda sonora se le parece bastante. Como todo tiene un final en esta vida, éste llega de la mano de la melancolía de "Porta'm amb tu", un deseo a ritmo de redoble que cierra dulcemente este majestuoso disco.

La banda es quién mejor puede explicarnos la verdadera esencia del álbum y lo hace en su 1x1:

CENDRES D'UN MON PERFECTE:

Bon mereixedor de ser el tema que abandera el disc, un tema que entra a la primera escolta i que mostra el treball acurat que a fet la banda. Hi trobem línies melòdiques, guitarres i veus que s'encreuen sense fi, que ens transporten a través de la cançó.

ZOMBIES:

Sintetitzador, baix i bateria s'uneixen per bategar al ritme de "Zombies", un tema elèctric i polsant que explota amb les guitarres i la el falset de veu de la tornada. Tot conduit per una lletra que ens parla de la por humana als canvis i la incomprensió social cap a tot el que surt d'uns cànons pre-establerts.

AMIC:

Un tema d'aquells que no et deixen indiferent. Hi trobem guitarres se doble fil, i una veu crua i penetrant que maximitza la sensibilitat alhora que imprimeixen els sentits amb cada nota l'energia que surt des de l'interior de l'essència de la banda per construir un dels temes més sincers.

PERDUTS:

Energia en el seu estat més pur és el que conforma la base d'un tema replet de sintetitzadors, guitarres i una bateria que com la cançó, penetren la sensibilitat. Melodies de veu amb poques corbes però esmolades que fan vibrar acompanyat de guitarres sonant al seu límit d'intensitat. Un tema que posa de manifest el nivell de la producció del disc.

JA NO CANVIARÀS:

Un arpegi de guitarra tímid ens porta de passeig a través d'un tema càlid, equilibrat i amb espai. Amb aquest tema descobrim una sonoritat nova, elegant i desenfadada amb la que encara no ens havíem topat. Un tema molt agradable que alimenta els sentits.

JO NO MEREIXO AIXÓ:

Simplicitat sonora però contundent, aquesta és la virtut del tema. Un ritme fresc amb detalls de brit-rock que van apareixent colpejant els sentits. Aquesta és la base per a una veu amb aire desenfadat que ho lliga tot. Un bon reflex de l'evolució sonora de la banda.

QUÈ ENS HA PASSAT:

Un tema energètic i vibrant, que crida la frase “Què ens ha passat!” amb cada tornada, i juntament a un riff de guitarra enganxós i rebel configuren la punta de llança d'un tema que, carregat de detalls, enganxa a la primera escolta. Una reflexió directa sobre la direcció que estan prenent les nostres vides.

TORNAREM A RESPIRAR:

Un tema que camina, percussor, delicat, on et condueixen el baix i la bateria, amb elements que discretament van entrant per sostenir una veu subtil que modula progressivament i que et condueix al clímax de la cançó, on t'envolten unes línies de guitarra que al uníson amb el sintetitzador donen sentit tot el conjunts. Un tema que parla sobre la pèrdua i la redempció.

COWBOYS:

Un dels temes més exòtics del disc. Uns acords de guitarra especials acompanyats d'un so de caixa galopant ens inviten a descobrir la seva visió particular del seu entorn i del delta. Contrastos harmònics al pont del tema ens duen a una tornada que ens proposa descobrir les entranyes l'infinit.

PER NO DIR RES:

Una guitarra amb un so trencat ens endinsa a un dels temes més desinhibits del disc. Frases i punys amb missatge van de la mà de riffs de guitarra “brit” que reforcen al uníson amb la veu la idea que la banda intenta transmetre.

PORTA'M AMB TU:

Un tema que et transporta a través d'uns paisatges sonors càlids i canviants, on la banda cuida tots els detalls que fan que et deixis atrapar del tema. Una cançó que acaba sent una escapada de 4 minuts a l'interior de cadascú.

cratOR son: Jordi Miró (voz y teclados), Andreu Bertomeu (bajo), Joan Forés(guitarra), Quique Bonet (guitarra y voces) y Victor Zaragoza (bateria). Puedes seguirlos en Facebook y Twitter.

Su próximo directo presentando Cendres d'un Món Perfecte es este sábado 21 de junio en la sala Razzmatazz de Barcelona junto a los Boira. Más info sobre conciertos y demás en su web.