RAMPAIRE - "Aigua del Cel" (Segell Microscopi, 2021)

 

RAMPAIRE és el nom dels arrossars que la família de l'ampostí Alfred Porres conserva al Delta de l'Ebre i a la vegada el que ell va triar per al seu projecte personal. El music porta a la seva esquena una extensa carrera musical des dels començaments dels noranta quan capitanejava Atzucac, banda amb la que va publicar el disc Paradisos possibles (Soviet Records, 1993).

Aigua del Cel (Segell Microscopi, 2021) és el seu segon disc després de L'era de les revolucions (2019) i els EP Pedretes (2018) i Sol (2015).

El present treball transpira sonoritats en essència pop però marcades per un sabor americà, potser l'aparició en moments del treball de la lap steel hi te molt a veure. RAMPAIRE va desplegant vivencies y experiències sense escatimar perspectives però enfocant-ho sempre amb un tarannà vitalista.

Produït, enregistrat i mesclat per Albert Freixas i l'Eduard González, que varen ser membres tots dos de la banda Ix! (2007-2016), Aigua del Cel arranca amb la cançó titular i uns ensucrats acords de guitarra elèctrica donant el pas a un cant homenatge a l'existència amb versos tan concloents com: <<La vida és tot i res dins l'univers, al despertar serem aigua del cel. >>

Fill i net d'arrossaires del Delta com és, no podia deixar d'esmentar la seva terra en passatges del treball com en l'encantador mig temps "Ran de mar". A més amb pincellada reivindicativa inclosa sobre la seva vulnerabilitat: <<...I és tan ran de mar que, quan bufa el vent de llevant, s'ofega al meu davant. I soc tan ran de mar que, quan s'ofega, em sento tan,tan insignificant. S'enfonsa a poc a poc la línea de l'horitzó. Tan fràgil com un castell d'arena dins la tempesta, la platja del Trabucador...>>

Foto de Quim Giró

Seguim posant la vida per endavant amb "Les Vides", no podía tenir títol més aclaridor, arrancant amb una metàfora fruitera ben reveladora: <<Les vides són com préssecs grocs, maduren bé si els toca el sol...>> Una vegada més es fa palès el gran treball en la secció de corda a n'aquest àlbum. La lap steel, la guitarra acústica, l'elèctrica i el baix es conjuren per a regalar-te una festa per als teus sentits. La personal e intransferible veu de l'Alfred posa la resta.

"Tres Instants" és tant emotiva com agredolça, la balada de l'àlbum. Aquí el piano és el gran protagonista instrumental dins d'un tall intimista, tendre, per a gaudir a foc lent. És això mateix, la descripció de "tres instants" especials durant el principi, transcurs i final d'una vida. 

Ens recuperem de la intensitat emocional viscuda amb el ritme en un toquet tropical de "Los Dies que Vindran". Alfred es pregunta pel futur, un de tant incert com segur apassionant, creuem els dits per a que així sigui.

"Te'n Vas" (videoclip insertat al final de la página) va ser el single avançament d'Aigua del Cel. Una cançó molt especial per a l'artista ja que a més incorpora, en la seva versió al disc, una estrofa cantada pel seu fill Àlex. Resplendent encara que denotant una aurèola marcadament nostàlgica.

"Ding-dong!" resulta fins i tot una mica macabra encara que també la pots agafar pel cantó de l'humor negre. Pop radiant al servei d'un tètric tema que no et deixarà indiferent.

Una llum cegadora entra per la finestra amb "Per si de Cas lo Món S'acaba", i es que l'amor finalment pot amb tot: <<...Per si de cas lo món s'apaga, des del cim de més alçada, pessigaré la lluna blanca per a portar-te llum a casa...>> És cuqui o no? L'esplèndid Aigua del Cel, tal com m'explica Alfred, finalitza tancant el cercle del viatge que proposa el disc i que ja anuncia la primera cançó "Aigua del cel" quan diu: <<Només l'amor ho cura tot, ferides que mos fem tot sols.>>

Gaudeix de RAMPAIRE i el seu Aigua del Cel >

No et perdis algun dels seus pròxims concerts >

-25 de novembre 22h: presentació del disc al Cicle Sonen 2021 de Sabadell a l'auditori de l'Acadèmia de Belles Arts. Reserva la teva entrada a: academia@fbellesarts.org o trucant al 93 725 09 45.

-27 de novembre 20h: presentació disc al cicle de música Ciutat d'Amposta a l'Auditori de la Unió Filarmònica, entrades aquí.

Segueix a RAMPAIRE a la xarxa >