TEMPS AL TEMPS estan en marxa com a grup des del 2003 amb Josep Guàrdia (veu i guitarra rítmica) d'Arens de Lledó com a membre fixe. En la actualitat la banda passa a ser duo amb l'Enric Sunyer (guitarra solista) de Batea. Una formació que posa música a poesies d'autors de La Franja, Terra Alta i Matarranya, Catalunya i Aragó. El seu projecte està molt connectat al territori, un que no entén de fronteres sinó d'identitat comuna, costums i tradicions. Amb fort tret reivindicatiu de la particularitat d'un parlar dins de la llengua catalana, eix fonamental d'unió per a una demarcació amb paisatges tan col.lectius.
Tal com ells diuen, TEMPS AL TEMPS es trobem còmodes amb la naturalesa, la vida en petit format, al poble, sense pressa, conservant el patrimoni que representen els costums i les maneres de parlar, donant valor als poetes locals, i tots aquells creadors que, amateurs en el nostre entorn, troben la bellesa al seu voltant i senten la necessitat d’expressar-la.
Musicalment poden navegar entre cantautors també catalanoparlants, com Ramon Muntaner o l'Ovidi Montllor, i un folk americà amb solera d'artistes com la Joan Baez o el Bob Dylan menys elèctric.
El seu més recent treball és l'EP "Hivern" (2021), amb 6 cançons més una versió del seu tema principal, "Bruixes".
Arranca l'escolta amb la cançó que li dona títol. Un suau arpegi guitarrer ens dona la benvinguda amb la incorporació de la guitarra elèctrica per a fer-lo créixer. Tot això mentre ens deleitem amb la descripció del paisatge hivernal de la Terra Alta i el Matarranya que conté un poema de la Cesca Calaf, d’arrels Calaceitanes.
La lletra de "Les Bruixes" és una adaptació del poema homònim de Desideri Lombarte, poeta de referència a l’Aragó catalanòfon. Armònicament em recorda sutilment a "Cançó de La Plaça del Diamant" del Ramon Muntaner. Meravellós tall que no podría tenir millor reflexe visual que amb el seu videoclip (insertat a peu de pàgina), a partir de dibuixos de l'il.lustrador Albert Asensio, el mateix que vesteix la bucòlica portada del disc.
"Les Oliveres" és una adaptació del poema original d’Andreu Alanyà, originari de Batea, pagès i paleta d’ofici. Parla del record del seu pare que li evoquen les oliveres que junts van collir i treballar durant tants anys. Tot i l'aire melancòlic que desprén, instrumentalment és la cançó amb més estructura pop del conjunt, una combinació que augmenta el seu encanteri.
A "Foc i Flama" hi han dos poemes de Desideri Lombarte que, al compartir temàtica, s’han agrupat en una única cançó. Magistral adaptació amb una part parlada a l'estrofa, solemne, que desemboca en una tornada cantada, culminant el seu místic missatge.
"I tu" és la única cançó que te lírica original de la banda, en aquest cas del Josep Guàrdia. Conta la història d'un pagès que, enlluernat pels diners, es ven la terra per a instal·lar parcs eòlics. Als anys es queda sol ja que els seus fills s’han fet grans i han hagut d’anar a guanyar-se la vida a la ciutat perquè no hi queda terra que cultivar. Afligit tall amb un encisador tractament de la guitarra elèctrica, ebow inclòs, fent valer la co-producció del disc amb Josep Lanau i Jordi Fusté, dels Airestudios.
"Llum, esperit, i paraula" es un tall tan desolador com pot arribar a resultar el pas del temps del que es protagonista el poema original de Desideri Lombarte, amb lletra com: <<No tornarà aquell temps, verd i florit...>>. Només podràs trobar consol amb les notes de la seva delicada guitarra.
La versió acústica de "Les Bruixes" tanca de manera dolça un treball a tenir molt en compte, a més de per la qualitat del seu contingut, de cara a donar valor al que som com a poble, d'on venim i per què no, on volem anar. Gràcies, Josep i Enric.
Xala amb l'Hivern dels TEMPS AL TEMPS>
No hay comentarios :
Publicar un comentario