OBSCENS - "Sota un cel sord" (2023)

Adolfo «Xoco» Aixalà Ollés a la guitarra, Javier Franch «Xiri» a la bateria, Jordi Valldepérez «ValldE» als teclats, Jordi Mendoza al baix i Ernest Redó a la veu formen OBSCENS i tenen flamant segon disc per al teu ús i gaudiment amb Sota un cel sord (2023). La seva fórmula de rock clàssic en català amb marcat segell ebrenc, la majoria dels seus integrants són de Tortosa, es mostra poderosament afinada, desprenent energia, talent i compromís social a parts iguals.

El disc arrenca amb el monumental rock progressiu de "Sens pressa" i intenses notes al piano presentant-lo. Enseguida s'afegirant a la festa la guitarra, baix i bateria amb l'Ernest, primer recitant, després ja desplegant la seva corpulència vocal. Al segon minut ens passa per damunt un canvi de ritme tan inesperat com encisador posant el llaç de regal a un tall incontestable.

"Andana quatre" (videoclip insertat a peu de pàgina) va ser el single avançament de Sota un cel sord amb el seu hard-rock directe a la vena. Si aquest tren que sortirà de "l'andana 4" porta com a maquinistes als OBSCENS jo m'hi pujo amb els ulls tancats i amb aquest equipatge: <<Ni maletes, no cal pes, no hi ha més que un vagó que a nous indrets se l'emporta>>.

El tall titular "Sota un cel sord" amb el binomi guitarra/orgue ben compenetrat, exposa el drama de la immigració, quan un escapa de la misèria i el panorama que es troba no resulta tan salvador. Els teclats segueixen ben presents a la punyent "Dos de deu", punt àlgid d'emotivitat i commoció al disc amb la xacra de la pederàstia de fons. Rondant el minut quatre la cançó muta uns moments cap a la psicodèlia, esclafant als dimonis amb sotana ni que sigui amb el poder de la música.

La balada "Els amants" amb una línea de baix imperial des del minut cero que s'alia amb els sommiadors sintes, fins que arriba el decisiu "solo" de guitarra als dos minuts i mig de metratge per a emmarcar un altre temarraco. 

El mig temps "Sal a la sang" brilla amb les seves notes contundents i lírica vitalista. Em transmet llibertat, natura, ganes de gaudir del nostre entorn deltaic. Vinga, anem-hi! 

"Noia amb ulls de gata" es la segona balada del disc amb els teclats (piano i sintes) acaronant la veu de l'Ernest, exposant un amor en majúscules com a llenç sobre el que pintar una cançó deliciosa.

Entrem en zona d'alt voltatge contestatari, primer amb els fets de l'1 d'octubre del 2017 com a fil conductor a "Bastó", contenint la mateixa energia que la il.lusió que un poble va posar en aquell dia. La blusera "Els ninots del ventríloc" té la seva rèplica en el seu missatge amb "Presagis", el següent tall. Procurem empoderar-nos, no queda altra, armats amb el rock dur anyenc dels ebrencs per a superar la manipulació i despotisme del poderós. Culminem aquesta rebel.lió sonora amb els dos talls que tanquen Sota un cel sord; "Frens per a sabates" i "Mons de paper maixé", amb versos tan motivadors com: <<Empeny l'horitzó, que no és més que un mur fet amb pors i mancances. Qui t'ha venut mars estrets, cels baixets, frens per a sabates?>>. O els que tanquen el treball: <<I què tal si anem despertant del seu malson, obrint-nos pas pels carrers, pels camps, per cels deslliurats de tota llei, de tot dictat>>.

Gaudeix d'OBSCENS Sota un cel sord>

Pots fer-te amb un exemplar del disc i marxandatge de la banda aquí.

Segueix als OBSCENS a la xarxa>